Tots coneixem el concepte de Barreres Arquitectòniques, que afecten als discapacitats físics; però, és menys conegut el de Barreres de comunicació, que afecten a les persones amb deficiència auditiva. Les persones sordes, generalment passen desapercebudes, precisament per tenir una minusvalia "invisible" de cara a la societat. El canal predominant de percepció de les persones sordes és el visual, per tant, la informació (per no dir tota o quasi gens) és de forma auditiva, inaccessible per les Persones Sordes.
Mitjans de comunicació: Aquest fenomen d'avanç de la societat, i de la comunicació global, situa a les Persones Sordes en una posició inferior. A més progrés dels sistemes tecnològics de comunicació, la diferència de condicions d'accés a la informació va augmentant, i separant a les Persones sordes de la resta de la societat.
Per altre banda, es generen dos pols de situacions: independència davant dependència. Altrament dit, autonomia en la vida de les persones oients per l'accés als mitjans audiovisuals, enfront a la falta de vida autònoma de les Persones Sordes.
Tenim l'exemple més clar a la TV: falta de subtítols i/o finestretes de llengua de signes. La informació que les Persones Sordes perden únicament per aquest factor és molt important al llarg de les seves vides. En la situació actual, existeixen alguns mitjans de comunicació per trencar les barreres de comunicació i accedir a les persones sordes:
- La cadena autonòmica catalana de TV3 i Canal 33, emeten a través de teletext. Recentment, han incorporat una intèrpret de llengua de signes a dos programes: "Bon dia Catalunya" i a l'espai infantil: "Club Super 3".
- Les dues cadenes públiques de TVE, contenen una pàgina d'informació per a la comunitat sorda actualitzades cada setmana a través del teletext. Iniciada el 1988 fins a l'actualitat emeten els programes subtitulats mitjançant teletext. I també un programa dedicat a les persones sordes: "En otras palabras" que s' emet tots els dissabtes al matí.
- Tele 5 i la recent incorporada del servei de subtitulació, Antena 3 TV, amb més hores subtitulades setmanals que la resta de cadenes existents a espanya. Emeten a través del Teletext programes, sèries espanyoles, pel·lícules, informatius, espais infantils, etc... Els canals privats, com el Canal+ i Mundovisión n'hi ha diferents de subtitulats: primer ofereixen les pel·lícules de versió original subtitulada en castellà i per segon contenen tots els programes subtitulats, veu en off i en llengua de signes.
- Algunes pel·lícules de vídeo també disposen de subtítols a través de formats VHS i la pionera DVD (quasi tots els films s'ofereixen en subtítols, excepte la factoria de Disney).L'intèrpret de Llengua de Signes:L'intèrpret de Llengua de Signes Catalana (LSC); és una ajuda tècnica més, que la qual se serveix la Persona Sorda per poder-se desenvolupar plenament.
Podem definir L'intèrpret de LSC, com aquell professional competent en Llengua de Signes i Llengua Oral d'un entorn, que és capaç de transmetre un missatge produït en una d'aquestes llengües al seu equivalent en l'altre, és a dir, entre la Llengua Oral de la comunitat oient i la Llengua de Signes a la comunitat sorda.
Els intèrprets de llengua de Signes són el mecanisme pel qual les persones sordes poden tenir accés, participació plena i igualtat d'oportunitats. Les persones Sordes arriben al compliment dels seus drets humans a través dels intèrprets ja que poden expressar-se i rebre informació en la seva pròpia llengua. No únicament són necessaris per la Comunitat Sorda, sinó també per les persones oients que desconeixen la Llengua de Signes, i el seu paper fonamental és la d'igualar una situació de comunicació.
És important que l'intèrpret de Llengua de Signes estigui dins de la vida social i cultural de la societat, així la Persona Sorda pot participar en els congressos, conferències, jornades, etc... i trencar les Barreres de Comunicació. També es pot anar al metge, notari, advocat, comissaria de policia, ... En el món de l'educació: la incorporació d'un intèrpret de Llengua de Signes dins les aules de les universitats, educació secundària, entre d'altres; suposa una plena participació.Guia-intèrpret per a sord-cecs:Per la figura del guia-intèrpret es reuneixen dues funcions principals: la de guia, per la qual actuen com persones de suport que acompanyen als invidents i la funció d'intèrpret, igual que les Persones Sordes. Però la seva taxa, es podria resumir en aquesta frase: ser el nexe d'unió, el pont de la persona sord-cega amb el món que el rodeja, és a dir, ser els ulls i els oïdes de la persona sord-cega.
Hi ha dues formes de comunicació: interpretació amb Llengua de Signes amb suport i la interpretació mitjançant dactilològic al palmell de la mà.Ajudes i recursos tècnics:Les ajudes tècniques permeten resoldre molts problemes de comunicació i accés a la informació de les Persones Sordes i per suposat afavoreixen la millora del desenvolupament integral i la vida autònoma. Són molt importants en l'activitat diària de les Persones Sordes: al llevar-se per anar a la feina o l'escola, rebre els missatges i avisos, percebre el timbre de la porta, comunicar-se amb els oients i amb altres persones sordes, etc.
Despertadors: són rellotges convencionals en els quals s'hi adapta un mecanisme per a despertar la Persona Sorda que no pot sentir el so de l'alarma. Són dos tipus, segons el sentit estimulat:
1.- Despertador lluminós: Deixa anar llum intermitent el moment en què entra en funcionament l'alarma, en un despertador convencional.
2.- Despertador vibratori: Està connectat, mitjançant un cable, a un vibrador que es situa sota el coixí, el matalàs o subjecte a la roba. L'aparell transmet unes vibracions quan entra en funcionament, l'alarma.
3.- Despertador combinat: combina les dues funcions, lluminosa i vibratòria. Aquests aparells poden utilitzar-se amb un telecomandament. La gran majoria d'aquests rellotges despertadors es poden connectar a una xarxa elèctrica pel seu funcionament i deixen de funcionar quan, per exemple, hi ha una apagada
Sistemes d' alarma o avís:
1.- Timbres lluminosos: substitueixen en les seves funcions al timbre sonor convencional. Quan és accionat es produeixen unes intermitències lluminoses en aquelles làmpades o dispositius lluminosos que s'hagin connectat al timbre. Per diferenciar si algú està trucant a la porta o al porter, s'usen llums de diferents colors en les bombetes, o varia la freqüència de les intermitències lluminoses.2.- Video-porter: Encara que quan pensem amb un video-porter no ho relacionem amb una ajuda tècnica per ser un instrument habitual que trobem en molts edificis on no hi hagi cap persona discapacitada, per a les persones sordes combinant aquest sistema amb un dispositiu lluminós, és una valuosa ajuda tècnica que li permet conèixer la identitat de la persona que està trucant a la seva porta, rebre un encàrrec des del portal, etc...
3.- Sistemes combinats: Existeixen sistemes que tenen múltiples utilitats: alarma per a telèfons, intercomunicador, timbre de la porta, equips de TV i so, alarma antirobatori, etc. Quan els sistemes combinats informen a través de senyals lluminosos poden produir una mateixa senyal davant els diferents estímuls, o emetre senyals diferents en funció de la font sonora de la qual aquesta reacciona.
4.- Avisador lluminós per a bebès: És un aparell electrònic que disposa d'un micròfon per captar els plors dels bebès, emetent una llum intermitent durant els mateixos plors.
5.- Avisador lluminós per electrodomèstics: És un dispositiu electrònic que permet saber si l'electrodomèstic està en funcionament o no. Al mateix temps, aquest dispositiu serveix per a captar els errors de la màquina; per exemple: excés de soroll de la rentadora. Aleshores, l'avisador capta els errors i emet un missatge lluminós.
6.- Sistema d'alarma o emergència: És un sistema que permet captar les incidències naturals o artificials (incendi, explosions, etc...) dins o fora de qualsevol local on es trobi la persona sords, com pot ser una empresa, escola, institucions, etc... emetent avisos lluminosos intermitents.
7.- Panell d' informació: És un sistema que transmet informació de manera visual, mitjançant panells, a la vegada que la informació és transmesa per megafonia.
Intercomunicadors: Serveix per alertar a la persona sorda sobre fets que es produeixen prop d'ella però que no les percep, com pot ser el plor d'un nadó, l'alarma d'un forn, etc... Quan es produeix un so, els citats anteriorment i altres, s'activa un vibrador o una llum, ja que aquest tipus d'aparell recullen els sons del seu voltant i els transmeten a l'alarma. És convenient col·locar el micròfon prop de la font sonora escollida. En el cas dels exemples, junt al bressol, sobre el forn, etc... També pot adaptar-se a aquests aparells un telecomandament.
Amplificadors de volum: Existeix una àmplia varietat d'aparells, funció dels quals és augmentar, de forma individual, el so que rebem des d'un aparell electrònic; per exemple el telèfon, sense haver d'augmentar el volum en l'aparell. La seva utilització es redueix a les persones que no tenen una gran pèrdua d'audició o, encara tenint-la, està molt aprofitada.
Telèfons: Per a facilitar la comunicació telefònica a les persones sordes, existeixen una sèrie d'aparells auxiliars, com l'amplificador de so, i a la vegada existeixen, bàsicament, dos vessants en allò referents al timbre del telèfon: pilot lluminós (en el moment en què sona el telèfon, un dispositiu lluminós es posa en funcionament) i el dispositiu sonor (augmenta el volum del timbre telefònic).
1.- Dispositiu de Telèfon de Textos per a Sords (DTS): La dificultat d'accés de les persones sordes a l'ús del telèfon convencional ha arribat a buscar sistemes substitutoris que faciliten la comunicació d'aquestes persones, com són, els telèfons de text. S'ha de buscar una aparell telefònic amb un teclat i una pantalla, en la qual els usuaris poden establir un diàleg per escrit. El missatge és teclejat per l'emissor en el seu aparell, és enviat, a través de la xarxa telefònica, i visualitzat pel receptor a la pantalla. Existeixen dos tipus de telèfons de textos: de sobretaula i portàtil.
2.- Fax: És un aparell telefònic que permet enviar un o varis documents a un altre aparell de les mateixes característiques.
3.- Videoconferència: Aquest aparell consta d'una videocàmara, una targeta de vídeo/TV i el software necessari per a la videoconferència, tot ell a través d'un PC. És un model de comunicació telefònica que, a través d'una xarxa de comunicacions, permet transmetre de manera simultània veu i imatge. La utilitat de la videconferència no es quedaria en la transmissió de primeres imatges, sinó que aquestes solucionarien un important problema de comunicació, per la seva possibilitat de visualitzar la llengua de signes.
4.- Videotelèfon: S'entén per videotelefonia la transmissió bidireccional de sons i imatges en moviment mitjançant un equip de vídeo connectat a una xarxa pública de telecomunicacions. És un sistema en el que s'introdueix la targeta de RDSI, un monitor i un teclat numèric o de funcions.
5.- Telèfon mòbil PDA: Així els PDA faciliten, dins de la telefonia mòbil, la recepció i emissió de fax, la connexió amb Internet, la recepció de correu electrònic, etc. També, disposa d'un petit aparell que pot ser adaptat al telèfon i que serveix com avisador per vibració per a persones sordes. Al mateix temps, aquests aparells tenen un software que permet la comunicació en temps real i a través de text, mitjançant l'ús del teclat que porta incorporat. .
6.- Servei d'Intermediació: Es tracta d'un projecte iniciat per Telefònica en el qual les persones sordes, a través d'un telèfon de text, poden comunicar-se amb una persona oient que disposa d'un telèfon normal. La persona sorda telefona el Centre d' Intermediació marcant el número 901. Un operador recull la trucada i la persona sorda li facilita el número de telèfon de la persona amb qui vol contactar i l'operador s'encarrega de fer la traducció de text a veu. Existeixen en el Centre d'Intermediació de l'IMSERSO cinc números diferents, un per a cada situació.
7.- Internet: Els sistemes multimèdia tenen un gran potencial per oferir informació, educació i diversió en text, imatges i Llengua de Signes. Per a crear material multimèdia amb Llengua de Signes s' utilitza una camera de vídeo i al col·locar una targeta de captura de vídeo a un PC, es produeix una gravació directa de la camera a l'ordenador. El vídeo es grava en el disc duro de l'ordenador, podent ser tallat i muntat amb gran facilitat. Amb la creació d'una pàgina web, finalitza la producció d' un document d'Internet assequible a qualsevol persona Sorda amb uns coneixement mínims d'informàtica i multimèdia. Internet obre una porta a una gran quantitat d'informació, tant escrita com a través d' imatges i vídeos. Al mateix temps serveix de pont per la comunicació a través de text, el que anomenem «chat».
8.- Buscapersones: És un aparell que disposa d'una pantalla petita que permet rebre un avís o informació.
9.- Televisió accessible: Hi ha dues tècniques que afavoreixen la supressió de barreres de comunicació: la subtitulació i la incorporació de la llengua de signes a programes o mitjançant finestretes incorporades a la imatge.
Serveis
Informació
Enllaços
